Art i Holocaust: David Olère

La memòria de l'Holocaust s'ha transmès de diferents maneres, tantes com els seus testimonis han tingut a l'abast o han pogut fer servir. L'art també ha estat una manera.

Contra la concepció clàssica de que l'art ha de representar la bellesa, David Olère, supervivent d'Auschwitz, desenvolupa un llenguatge pictòric determinat per la funció de complir amb el deure de memòria, alhora que també és una forma de lluitar contra els records d'una experiència impossible d'imaginar per als qui no la vam patir i tornar a la vida. 

L'Ingrid Baranyi i l'Ainoa Olmo van elaborar una presentació a partir d'algunes de les obres de David Olère.

View more presentations from dalcantara.

El cas de David Olère no és el de l'únic artista que va intentar representar l'horror i el patiment de l'Holocaust. També podem consultar el material elaborat per Yad Vashem sobre Felix Nussbaum.

O el d'un altre testimoni, el soldat Tolkatchev de l'exercit soviétic.

Testimoni de l'Holocaust: Jaime Vandor

El passat 9 d'abril ens va visitar Jaime Vandor, testimoni i supervivent de l'Holocaust. Va explicar la seva història als alumnes de 4t d'ESO i de Batxillerat durant una mica més d'una hora. Vam pensar que potser després del pati alguns alumnes més s'animarien a continuar escoltant al Jaime una estoneta. Tots els alumnes de Batxillerat i un nombre important d'alumnes de 4t van continuar fins prop de les dues a la biblioteca. Durant l'última hora, Jaime va respondre a les preguntes dels alumnes. Preguntes diverses, fetes des de l'afany de saber, d'entendre, així com des de la comprensió del que Jaime havia viscut. Realment emocionats, es van acomiadar de Jaime.

Aquí podeu seguir la primera part de la xerrada.

Reflexions de Jaime Vándor from IES LES TERMES on Vimeo.

I aquí teniu la presentació que van elaborar dos alumnes de 4t d'ESO i en la qual es resumeix la vida de Jaime.

Jaime Vandor

View more presentations from dalcantara.

Els alumnes de 2n de batxillerat van escriure una breu carta en la qual exposen el que va significar per ells escoltar al Jaime:

Benvolgut senyor Vándor,

La seva visita al centre el dia 9 d’abril va ser molt productiva i enriquidora moralment, així com molt interessant. Ens hauríem passat el dia sencer escoltant la seva explicació de les seves vivències. Les seves experiències ens van impactar molt. Per primer cop a les nostres vides algú ens ajudava a entendre com de terrible havia estat la II Guerra Mundial, especialment el que va patir la població jueva.

Vam aprendre que no hem de tenir por d’enfrontar les situacions difícils, que malgrat que tot vagi malament, ens podem tenir els uns als altres. Vam aprendre molt d’història i de filosofia. Valorem molt que ens expliqués la seva vida, però encara més els seus sentiments i pensaments. Som conscients de que no resulta fàcil el que va fer i vosté, en canvi, ho va fer amb naturalitat, confiant més en els que l’escoltaven a mida que anava parlant. Escoltar-li va ser una oportunitat única que li volem agrair sincerament i de tot cor.

Alumnes de 2n de batxillerat de l'IES Les Termes

Testimoni: Jaime Vándor

En algun moment del curs ens visitarà Jaime Vandor, testimoni de l'Holocaust, per explicar-nos la seva experiència.

Marxar cap al gueto

Eva Heyman, 13 anys, Nagyvárad, Hongria:

1 de maig de 1944

"Durant el matí, Mariska (la serventa de la família) va entrar a casa i va dir: "Han llegit els avisos?" No els havíem vist, ja que no se'ns permet sortir més que entre 9 i 10... Ens traslladen al gueto. Mariska va començar a fer l'equipatge. Segons l'anunci, se'ns permet portar una muda de roba interior i els vestits i les sabates que portem posats.  Estimat diari: d'ara endavant faré veure que tot això és un somni. Sé que no ho és, però no puc creure el que passa. Ningú diu res, ni una paraula. Estimat diari: mai no he tingut tanta por."

Yitskhok Rudashevski, 14 anys, Vilnius, descriu l'expulsió al nou gueto:

"És el 6 de setembre [1941]

El dia va despertar bonic i assolellat. Els carrers han estat tancades pels lituans. [... ] S'està creant un gueto per als jueus de Vílnius. La gent està fent les maletes a la casa. [...] Veig el desordre en què està la nostra, els bonys per tot arreu i les persones perplexes i desesperades. Miro les coses escampades que jo feia servir i que eren importants per a mi. [...] El petit grup de jueus dels habitatges que envolten el pati comença a arrossegar els fardells cap a la porta. Els gentils que estan presents comparteixen la nostra angoixa. [...] De sobte, tot al meu voltant comença a plorar ... Tot plora. [...] El carrer per la qual desfilen els jueus amb els seus embolcalls ... La primera gran tragèdia. [...] Davant meu una dona s'encorba sota el pes del seu paquet del qual cau un fi fil d'arròs que es vessa sobre la calçada. Avanço carregat i amb un sentiment d'irritació. [...] No penso en res: ni en el que estic perdent, ni en el que acabo de perdre ni en que m'espera. [...] Només sento una immensa fatiga, i un insult i un dolor cremants en el meu interior. Arribem a les portes del gueto. Sento que m'han robat, que m'estan robant la llibertat, la llar i els carrers de Vílnius que em són tan familiars i que estimo tant. M'han pres tot el que estimo i és preciós per a mi. "

Aquí pots veure el testimoni d'Enrique Dichter sobre la marxa cap al gueto de Lodz.

Tota la zona d'Europa que va estar sota el control dels nazis es va omplir de guetos per als jueus. Pots veure el mapa a l'enllaç assenyalat.