Marxar cap al gueto

Eva Heyman, 13 anys, Nagyvárad, Hongria:

1 de maig de 1944

"Durant el matí, Mariska (la serventa de la família) va entrar a casa i va dir: "Han llegit els avisos?" No els havíem vist, ja que no se'ns permet sortir més que entre 9 i 10... Ens traslladen al gueto. Mariska va començar a fer l'equipatge. Segons l'anunci, se'ns permet portar una muda de roba interior i els vestits i les sabates que portem posats.  Estimat diari: d'ara endavant faré veure que tot això és un somni. Sé que no ho és, però no puc creure el que passa. Ningú diu res, ni una paraula. Estimat diari: mai no he tingut tanta por."

Yitskhok Rudashevski, 14 anys, Vilnius, descriu l'expulsió al nou gueto:

"És el 6 de setembre [1941]

El dia va despertar bonic i assolellat. Els carrers han estat tancades pels lituans. [... ] S'està creant un gueto per als jueus de Vílnius. La gent està fent les maletes a la casa. [...] Veig el desordre en què està la nostra, els bonys per tot arreu i les persones perplexes i desesperades. Miro les coses escampades que jo feia servir i que eren importants per a mi. [...] El petit grup de jueus dels habitatges que envolten el pati comença a arrossegar els fardells cap a la porta. Els gentils que estan presents comparteixen la nostra angoixa. [...] De sobte, tot al meu voltant comença a plorar ... Tot plora. [...] El carrer per la qual desfilen els jueus amb els seus embolcalls ... La primera gran tragèdia. [...] Davant meu una dona s'encorba sota el pes del seu paquet del qual cau un fi fil d'arròs que es vessa sobre la calçada. Avanço carregat i amb un sentiment d'irritació. [...] No penso en res: ni en el que estic perdent, ni en el que acabo de perdre ni en que m'espera. [...] Només sento una immensa fatiga, i un insult i un dolor cremants en el meu interior. Arribem a les portes del gueto. Sento que m'han robat, que m'estan robant la llibertat, la llar i els carrers de Vílnius que em són tan familiars i que estimo tant. M'han pres tot el que estimo i és preciós per a mi. "

Aquí pots veure el testimoni d'Enrique Dichter sobre la marxa cap al gueto de Lodz.

Tota la zona d'Europa que va estar sota el control dels nazis es va omplir de guetos per als jueus. Pots veure el mapa a l'enllaç assenyalat.