Pistes diverses per a no perdre la memòria

A mida que passa el temps i avancen les investigacions, queda cada cop més clar que és totalment fals que els jueus no reaccionessin en absolut davant l'acció del govern hitlerià, clarament destinada a l'expulsió i a l'extermini dels jueus. Per això, tants com van poder, van abandonar els seus països i van intentar guanyar fronteres de llibertat i pau, les de països on no havien de perdre la vida per ser jueus.

Molts exercicis ens calen encara de memòria crítica i de rememoració, d'investigació i d'anàlisi del que ens ha quedat als Lager. Per això, hi ha qui dedica el seu temps d'estiu a investigar, com la Maria Victoria Cupe, voluntária a l'antic camp de Ravensbrück. 

A Ravensbrück van ser deportades Margarete Buber-Neumann i Milena Jesenská, la destinatària de les Cartes a Milena de Franz Kafka. Només la primera va sobreviure al camp, a la guerra, a la malaltia i va poder recordar, explicar, escriure. 

Escriure per no oblidar, aquí i ara, com fa Antonio Muñoz Molina a Sepharad, on la tragèdia dels jueus no té un principi proper i es remunta al llunyà temps d'una història de difamacions, rebuigs, persecucions, discriminacions, expulsions, progroms i extermini. L'antisemitisme no ha acabat, ni tan sols a Europa i si no ho creieu, llegiu el que ens arriba ja fa mesos des d'Hongria i que és més que preocupant. 

Preocupats i acompanyats del record estem aquest any del centenari del naixement de Joaquim Amat- Piniella, especialment a Manresa, al Bages. 

Al Bages i a tota la geografia catalana podem trobar motius per a la memòria, per a una memòria que ens serveixi per a reflexionar, sempre aquí i ara. Una memòria que, mai millor dit, pot caminar per les rutes dels jueus a través dels Pirineus, com ens ensenya la Presó Museu Camí de la LLibertat a Sort. La ruta que passava per Sort era coneguda com a Camí de la Llibertat. 

Pistes que enllacen unes amb altres en un recorregut inacabable d'exilis, intents de fugida i morts que, ni que fossin voluntàries com la de Walter Benjamin a Portbou, són menys expressives de les terribles circumstàncies en què els jueus van haver de lluitar per sobreviure. 

Theodor Herzl

Sovint es discuteix sobre el paper que va jugar l'antisemitisme en l'Holocaust. També es pregunta si la població jueva no va veure en cap moment cap on apuntaven les diferents accions dels nazis i els seus col.laboradors. Considerats els principals enemics del III Reich i destinats, junt amb d'altres col·lectius, a ser exterminats sabien bé que era l'antisemitisme, doncs el patien des de feia segles. Hi va haver qui va reaccionar i va denunciar l'estratègia de destrucció dels jueus europeus. Això va comportar una proposta de vida per als jueus.

Molt breument Carolina Jiménez ha recollit informació sobre la vida i l'obra de Theodor Herzl, un dels que probablement més clarament va veure que les dificultats per la comunitat jueva no tendien a desaparèixer, sinó al contrari, malgrat el procés d'assimilació que s'havia produit cap a la segona meitat del segle XIX.

Herzl és testimoni de la seva època i portaveu d'una necessitat i una reivindicació que va cofigurar una línia d'acció política encara vigent.

Tenint en compte que sovint no podem entendre si no sabem, vam fer una aproximació a la figura de Herzl i al sionisme sense voler esgotar, ni molt menys, la visió del tema, força en discussió d'altra banda, com podeu comprovar a poc que navegueu per Internet.

Theodor Herzl

View more presentations from dalcantara.

Uns jocs olímpics nazis: Berlín 1936

Entre els diferents interessos dels alumnes de 4t d'ESO es troba l'esport. La pregunta va ser inevitable: què va passar a les Olimpíades de Berlín el 1936? Unes Olimpíades totalment nizificades, podríem dir. A Berlín es pot visitar l'estadi olímpic que Hitler va fer construir i que és un exemple molt clar de com concebien els nazis la relació entre arquitectura i poder.

En Fran Muñoz va elaborar una presentació que ens inicia en el tema. Per ampliar podem consultar la presentació realitzada per Mario Sinay de Yad Vashem.

Jocs Olímpics Berlin 1936

View more presentations from dalcantara.

El poder de l'educació: classe d'antisemitisme nazi

Continuem amb l'Holocaust, amb la Shoah. Continuem, per tant, dins del període històric cobert pel domini del nazisme de Hitler a Alemanya, l'anomenada "Alemanya nazi".
Com si tota Alemanya, sense deixar un racó, hagués estat nazi sense cap mena de fisura. Com si només a territori de l'Alemanya de llavors hagués tingut exit el nazisme. Com si els nazis no haguessim tingut cap mena d'oposició interna. Com si ho haguessin pogut fer sols absolutament tot: l'antisemitisme en particular i el racisme en general; el suport als decrets que feien legal la discriminació de tota mena; la creació dels guetos i la imposició d'unes condicions de vida extremes, destinades a destruir a la població allà empresonada;  la construcció dels camps de concentració i d'extermini; les deportacions cap als camps amb kilòmetres i kilòmetres de vias de ferrocarril passant per estacions de diverses poblacions; la "invenció" de la forma de vida als camps, a més de mantenri-los "funcionant"...

Per això cal estudiar l'Holocaust, perquè cal entendre el que va passar. Perquè  tot i ser impossible arribar a aconseguir-ho, cal intentar-ho. Perquè, tot i haver hagut terribles genocidis posteriors als que es van produir contra el poble jueu i el poble gitano, cap d'ells ha implicat a tantíssimes persones de diferents classes socials i nacionalitats. Entre d'altres singularitats terribles de l'Holocaust.

L'Holocaust és una ferida en el cor d'aquesta Europa que s'aixeca fa un temps com una mena de fortalesa imponent. Una ferida que travessa tota Europa de dalt a baix i d'una banda a l'altra. No hi va haver lloc on el nazisme no trobés suport arreu de l'Europa ocupada pels nazis i també de la no ocupada, tret de l'honrosa excepció sueca, excepció però al cap i a la fi.

Potser d'aquí el títol de la pel.lícula: Europa, Europa. Com si fos una pregària vers ningú existent al cel, sinó adreçada cap algú existent a la terra. Una pregària i un condol: un reconeixement del dol en què estem des que aquesta trista i desolada Europa de llavors va portar a la mort a milions de persones, víctimes de la guerra i de l'Holocaust.

Una Europa que es creia destinada a complir amb la missió de portar el món sencer cap al seu cènit i el va portar a la dissort, al pou de les més baixes misèries i mesquineses humanes.

I ara que tots som, volem o no, hereus d'aquesta Europa, mirem al nostre voltant i que descobrim? Hem acabat amb la discriminació de qui és diferent: ja sigui per raó de la seva ètnia, de la seva cultura, del seu lloc d'origen, de qualsevol tret que sigui considerat diferent del que es considera "normal" i "evident"? Sembla ser que no... Veurem a altres entrades del bloc, veurem simplement si mirem al nostre voltant.

A la pel.lícula seguirem la peripècia vital real d'un jove jueu que intenta salvar la seva vida en la Polònia ocupada i antisemita. L'episodi recollit al vídeo és el d'una classe de formació a joves nazis. El protagonista es troba en aquesta classe perquè intenta sobreviure, però aquesta salvació no pot ser innocent i comporta per a ell una autèntica lluita interior en plena adolescència, en plena convulsió de si mateix per saber qui és.

Com escrivia el meu company, Xavier Alsina, en el bloc que comparteix nom amb aquest en una entrada també sobre el film que veurem:

"Solly, Solomon, amaga la seva identitat per fugir de la mort imminent. Per això renega amb el braç en alt i amb l'uniforme alemany del seu origen. Però el dilema entre el seu cap i el seu cor fa que lluiti internament contra el que els somnis i els seus sentiments semblen presentar. Es pot estimar una noia alemana rossa i amb ulls blaus que busca tenir un fill per regalar-li al Führer? Es pot ser heroi de guerra contra el poble soviètic i ser condecorat amb la creu de guerra? Es pot plorar quan les tropes alemanyes poden perdre la guerra al front de Leningrad?"

I en el debat intern que agita al protagonista, urgit per salvar la vida però també per saber qui és, se'ns presenten els diferents marcs en què ha estat educat, en què ha hagut d'adaptar la seva vida, la seva manera de pensar i de sentir... Ho aconsegueix? Quin cost comporta? Són sistemes tan diferents entre si? Quin paper juga l'educació en la construcció de la pròpia identitat?

Podem llegir aquí més informació del film abans de veure'l i de començar a reflexionar.