Marxar cap al gueto

Eva Heyman, 13 anys, Nagyvárad, Hongria:

1 de maig de 1944

"Durant el matí, Mariska (la serventa de la família) va entrar a casa i va dir: "Han llegit els avisos?" No els havíem vist, ja que no se'ns permet sortir més que entre 9 i 10... Ens traslladen al gueto. Mariska va començar a fer l'equipatge. Segons l'anunci, se'ns permet portar una muda de roba interior i els vestits i les sabates que portem posats.  Estimat diari: d'ara endavant faré veure que tot això és un somni. Sé que no ho és, però no puc creure el que passa. Ningú diu res, ni una paraula. Estimat diari: mai no he tingut tanta por."

Yitskhok Rudashevski, 14 anys, Vilnius, descriu l'expulsió al nou gueto:

"És el 6 de setembre [1941]

El dia va despertar bonic i assolellat. Els carrers han estat tancades pels lituans. [... ] S'està creant un gueto per als jueus de Vílnius. La gent està fent les maletes a la casa. [...] Veig el desordre en què està la nostra, els bonys per tot arreu i les persones perplexes i desesperades. Miro les coses escampades que jo feia servir i que eren importants per a mi. [...] El petit grup de jueus dels habitatges que envolten el pati comença a arrossegar els fardells cap a la porta. Els gentils que estan presents comparteixen la nostra angoixa. [...] De sobte, tot al meu voltant comença a plorar ... Tot plora. [...] El carrer per la qual desfilen els jueus amb els seus embolcalls ... La primera gran tragèdia. [...] Davant meu una dona s'encorba sota el pes del seu paquet del qual cau un fi fil d'arròs que es vessa sobre la calçada. Avanço carregat i amb un sentiment d'irritació. [...] No penso en res: ni en el que estic perdent, ni en el que acabo de perdre ni en que m'espera. [...] Només sento una immensa fatiga, i un insult i un dolor cremants en el meu interior. Arribem a les portes del gueto. Sento que m'han robat, que m'estan robant la llibertat, la llar i els carrers de Vílnius que em són tan familiars i que estimo tant. M'han pres tot el que estimo i és preciós per a mi. "

Aquí pots veure el testimoni d'Enrique Dichter sobre la marxa cap al gueto de Lodz.

Tota la zona d'Europa que va estar sota el control dels nazis es va omplir de guetos per als jueus. Pots veure el mapa a l'enllaç assenyalat.

Fugir, amagar-se: alternatives?

La família d'Anna Frank va fugir a Amsterdam quan el pare va rebre la citació de les SS. Holanda va ser ocupada i van decidir viure amagats a "la casa del darrere". Les notícies de la situació dels jueus arribaven, malgrat l'amagatall...

A aquesta pàgina del Diari d'Anna Frank pots llegir-la clicant aquí: divendres, 9 d'octubre de 1942

Estació de sortida: l'experiència narrada

Moshe Ze'ev Flinker va nèixer a La Haya, Holanda, el 9 d'octubre de 1926. Quan escriu aquesta pàgina del seu diari es trobava a Brusel.les, Bèlgica, i tenia 16 anys.

24 de novembre de 1942.

Fa un temps que em proposo registrar totes les nits el que he estat fent durant el dia, però, per diferents raons, fins ara no ho he pogut fer. Primer, voldria explicar perquè ho faig, i haig de començar per la raó que em va portar aquí, a Brusel.les. Vaig nèixer a La Haya, la ciutat de la reina holandesa, on van passar pacíficament els meus primers anys. Vaig anar a l'escola primària i després a una escola comercial on només vaig estar dos anys.

Eva Heyman va nèixer en Nagyvárad, Hongria, en 1931. El dia que va fer 13 anys, escriu al seu diari:

13 de febrer de 1944.

Avui faig 13 anys. Vaig nèixer un divendres 13. L'avi m'ha regalat uns discos dels que m'agraden per al fonògraf. Els ha comprat perquè aprengui les lletres en francés. Això li agradarà a la meva mare, perquè està contenta quan tinc bones notes a l'escola, especialment en francés. Practico molt l'atletisme, també faig natació i patinatge i vaig en bici. Avui ja he escrit prou. Potser estiguis cansat, estimat diari.

A una altra pàgina del seu diari continua escrivint:

Mai no oblidaré com la meva mare s'espantava de tot en el Parc Anglés, especialment de la Muntanya Russa, però en el zoològic s'ho passava molt millor que jo. També anàvem al teatre per a nens i llavors berenàvem xocolata amb crema batuda i maduixes amb crema.

A partir de les lectures d'aquests breus fragments, reflexionem una mica sobre perquè algunes persones porten un diari.

Creus que les raons que tenia Moshe són semblants a les d'un adolescent d'avui?

Has portat alguna vegada un diari personal? Per què?

Què ens revelen els fragments de diari d'Eva sobre la seva vida  i la seva família?

Com podríem descriure la seva personalitat? Com es veu Eva a si mateixa?

Els materials d'aquest bloc, tret d'aquells on s'assenyala l'origen concret, pertanyen a Yad Vashem