Monument als nens, Yad Vashem (Israel)

Monument als nens, Yad Vashem (Israel)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muñoz Molina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Muñoz Molina. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 d’agost del 2013

Pistes diverses per a no perdre la memòria

A mida que passa el temps i avancen les investigacions, queda cada cop més clar que és totalment fals que els jueus no reaccionessin en absolut davant l'acció del govern hitlerià, clarament destinada a l'expulsió i a l'extermini dels jueus. Per això, tants com van poder, van abandonar els seus països i van intentar guanyar fronteres de llibertat i pau, les de països on no havien de perdre la vida per ser jueus.

Molts exercicis ens calen encara de memòria crítica i de rememoració, d'investigació i d'anàlisi del que ens ha quedat als Lager. Per això, hi ha qui dedica el seu temps d'estiu a investigar, com la Maria Victoria Cupe, voluntária a l'antic camp de Ravensbrück. 

A Ravensbrück van ser deportades Margarete Buber-Neumann i Milena Jesenská, la destinatària de les Cartes a Milena de Franz Kafka. Només la primera va sobreviure al camp, a la guerra, a la malaltia i va poder recordar, explicar, escriure. 

Escriure per no oblidar, aquí i ara, com fa Antonio Muñoz Molina a Sepharad, on la tragèdia dels jueus no té un principi proper i es remunta al llunyà temps d'una història de difamacions, rebuigs, persecucions, discriminacions, expulsions, progroms i extermini. L'antisemitisme no ha acabat, ni tan sols a Europa i si no ho creieu, llegiu el que ens arriba ja fa mesos des d'Hongria i que és més que preocupant. 

Preocupats i acompanyats del record estem aquest any del centenari del naixement de Joaquim Amat- Piniella, especialment a Manresa, al Bages. 

Al Bages i a tota la geografia catalana podem trobar motius per a la memòria, per a una memòria que ens serveixi per a reflexionar, sempre aquí i ara. Una memòria que, mai millor dit, pot caminar per les rutes dels jueus a través dels Pirineus, com ens ensenya la Presó Museu Camí de la LLibertat a Sort. La ruta que passava per Sort era coneguda com a Camí de la Llibertat

Pistes que enllacen unes amb altres en un recorregut inacabable d'exilis, intents de fugida i morts que, ni que fossin voluntàries com la de Walter Benjamin a Portbou, són menys expressives de les terribles circumstàncies en què els jueus van haver de lluitar per sobreviure.