Monument als nens, Yad Vashem (Israel)

Monument als nens, Yad Vashem (Israel)

dilluns, 15 de febrer del 2010

El poder de l'educació: classe d'antisemitisme nazi


Continuem amb l'Holocaust, amb la Shoah. Continuem, per tant, dins del període històric cobert pel domini del nazisme de Hitler a Alemanya, l'anomenada "Alemanya nazi".
Com si tota Alemanya, sense deixar un racó, hagués estat nazi sense cap mena de fisura. Com si només a territori de l'Alemanya de llavors hagués tingut exit el nazisme. Com si els nazis no haguessim tingut cap mena d'oposició interna. Com si ho haguessin pogut fer sols absolutament tot: l'antisemitisme en particular i el racisme en general; el suport als decrets que feien legal la discriminació de tota mena; la creació dels guetos i la imposició d'unes condicions de vida extremes, destinades a destruir a la població allà empresonada;  la construcció dels camps de concentració i d'extermini; les deportacions cap als camps amb kilòmetres i kilòmetres de vias de ferrocarril passant per estacions de diverses poblacions; la "invenció" de la forma de vida als camps, a més de mantenri-los "funcionant"...

Per això cal estudiar l'Holocaust, perquè cal entendre el que va passar. Perquè  tot i ser impossible arribar a aconseguir-ho, cal intentar-ho. Perquè, tot i haver hagut terribles genocidis posteriors als que es van produir contra el poble jueu i el poble gitano, cap d'ells ha implicat a tantíssimes persones de diferents classes socials i nacionalitats. Entre d'altres singularitats terribles de l'Holocaust.

L'Holocaust és una ferida en el cor d'aquesta Europa que s'aixeca fa un temps com una mena de fortalesa imponent. Una ferida que travessa tota Europa de dalt a baix i d'una banda a l'altra. No hi va haver lloc on el nazisme no trobés suport arreu de l'Europa ocupada pels nazis i també de la no ocupada, tret de l'honrosa excepció sueca, excepció però al cap i a la fi.

Potser d'aquí el títol de la pel.lícula: Europa, Europa. Com si fos una pregària vers ningú existent al cel, sinó adreçada cap algú existent a la terra. Una pregària i un condol: un reconeixement del dol en què estem des que aquesta trista i desolada Europa de llavors va portar a la mort a milions de persones, víctimes de la guerra i de l'Holocaust.

Una Europa que es creia destinada a complir amb la missió de portar el món sencer cap al seu cènit i el va portar a la dissort, al pou de les més baixes misèries i mesquineses humanes.

I ara que tots som, volem o no, hereus d'aquesta Europa, mirem al nostre voltant i que descobrim? Hem acabat amb la discriminació de qui és diferent: ja sigui per raó de la seva ètnia, de la seva cultura, del seu lloc d'origen, de qualsevol tret que sigui considerat diferent del que es considera "normal" i "evident"? Sembla ser que no... Veurem a altres entrades del bloc, veurem simplement si mirem al nostre voltant.

A la pel.lícula seguirem la peripècia vital real d'un jove jueu que intenta salvar la seva vida en la Polònia ocupada i antisemita. L'episodi recollit al vídeo és el d'una classe de formació a joves nazis. El protagonista es troba en aquesta classe perquè intenta sobreviure, però aquesta salvació no pot ser innocent i comporta per a ell una autèntica lluita interior en plena adolescència, en plena convulsió de si mateix per saber qui és.

Com escrivia el meu company, Xavier Alsina, en el bloc que comparteix nom amb aquest en una entrada també sobre el film que veurem:
"Solly, Solomon, amaga la seva identitat per fugir de la mort imminent. Per això renega amb el braç en alt i amb l'uniforme alemany del seu origen. Però el dilema entre el seu cap i el seu cor fa que lluiti internament contra el que els somnis i els seus sentiments semblen presentar. Es pot estimar una noia alemana rossa i amb ulls blaus que busca tenir un fill per regalar-li al Führer? Es pot ser heroi de guerra contra el poble soviètic i ser condecorat amb la creu de guerra? Es pot plorar quan les tropes alemanyes poden perdre la guerra al front de Leningrad?"

I en el debat intern que agita al protagonista, urgit per salvar la vida però també per saber qui és, se'ns presenten els diferents marcs en què ha estat educat, en què ha hagut d'adaptar la seva vida, la seva manera de pensar i de sentir... Ho aconsegueix? Quin cost comporta? Són sistemes tan diferents entre si? Quin paper juga l'educació en la construcció de la pròpia identitat?

Podem llegir aquí més informació del film abans de veure'l i de començar a reflexionar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada