Pistes diverses per a no perdre la memòria

A mida que passa el temps i avancen les investigacions, queda cada cop més clar que és totalment fals que els jueus no reaccionessin en absolut davant l'acció del govern hitlerià, clarament destinada a l'expulsió i a l'extermini dels jueus. Per això, tants com van poder, van abandonar els seus països i van intentar guanyar fronteres de llibertat i pau, les de països on no havien de perdre la vida per ser jueus.

Molts exercicis ens calen encara de memòria crítica i de rememoració, d'investigació i d'anàlisi del que ens ha quedat als Lager. Per això, hi ha qui dedica el seu temps d'estiu a investigar, com la Maria Victoria Cupe, voluntária a l'antic camp de Ravensbrück. 

A Ravensbrück van ser deportades Margarete Buber-Neumann i Milena Jesenská, la destinatària de les Cartes a Milena de Franz Kafka. Només la primera va sobreviure al camp, a la guerra, a la malaltia i va poder recordar, explicar, escriure. 

Escriure per no oblidar, aquí i ara, com fa Antonio Muñoz Molina a Sepharad, on la tragèdia dels jueus no té un principi proper i es remunta al llunyà temps d'una història de difamacions, rebuigs, persecucions, discriminacions, expulsions, progroms i extermini. L'antisemitisme no ha acabat, ni tan sols a Europa i si no ho creieu, llegiu el que ens arriba ja fa mesos des d'Hongria i que és més que preocupant. 

Preocupats i acompanyats del record estem aquest any del centenari del naixement de Joaquim Amat- Piniella, especialment a Manresa, al Bages. 

Al Bages i a tota la geografia catalana podem trobar motius per a la memòria, per a una memòria que ens serveixi per a reflexionar, sempre aquí i ara. Una memòria que, mai millor dit, pot caminar per les rutes dels jueus a través dels Pirineus, com ens ensenya la Presó Museu Camí de la LLibertat a Sort. La ruta que passava per Sort era coneguda com a Camí de la Llibertat. 

Pistes que enllacen unes amb altres en un recorregut inacabable d'exilis, intents de fugida i morts que, ni que fossin voluntàries com la de Walter Benjamin a Portbou, són menys expressives de les terribles circumstàncies en què els jueus van haver de lluitar per sobreviure.